Les dades demogràfiques i socioeconòmiques mostren l’estructura i l’evolució de la població, així com les dades referides a la situació econòmica i social del barri.

Conèixer l’evolució d’aquestes dades aporta informació sobre els canvis en la població (l’envelliment, els grups d’edat presents al barri, la mida de les famílies, el nivell educatiu o la densitat de població) i la seva economia (l’atur i el preu del lloguer mitjà) a l’entorn més immediat. Aquestes dades han estat obtingudes del portal de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona i en els casos possibles s’han filtrat els resultats per sexes.

Diferència entre el nombre de persones que resideixen actualment al barri i les xifres de fa 5 anys per edat i sexe. Així s’obté informació sobre l’evolució de la població per poder detectar canvis entre els diferents grups d’edats. La visualització permet seleccionar un rang d’edat concret per veure’n les dades en detall.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cada nivell d’estudis dona informació sobre els perfils educatius presents, les seves possibles demandes i la seva situació socioeconòmica.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cadascuna de les estructures de la llar també aprofundeix en els perfils socials presents, que poden ser útils a l’hora d’adreçar una campanya de comunicació o de màrqueting al barri.

Situació econòmica i de població del barri

L’evolució d’aquests 3 paràmetres reflecteix i permet comparar de manera continuada la situació econòmica i demogràfica del barri:

• Atur (dades mensuals)
• Densitat de població (dades mensuals)
• Preu mitjà del lloguer de l’habitatge (dades trimestrals)

L’evolució de l’atur permet comparar mes a mes la situació d’homes i dones al barri i al conjunt de la ciutat.

Quan es disposi d’un històric de dades suficient, es mostrarà l’evolució de la densitat de població per sexes, al barri i al conjunt de la ciutat durant els últims 24 mesos com en els altres dos paràmetres.
Actualment es disposa de dades des de l’octubre del 2020, quan es comencen a publicar dades de forma mensual, i per secció censal.

Aquesta darrera dada acaba de completar la sèrie de paràmetres que contribueixen a valorar la situació econòmica i capacitat adquisitiva a l’entorn més proper.

Dinamisme social i associatiu

Les dades sobre associacionisme o dinamisme social del barri aporten informació per ajudar a enfortir el paper de les associacions de comerç i del teixit comercial del barri. S’han recopilat dades sobre l’activitat comunitària del barri, com és el cas de la presència d’associacions i entitats sense ànim de lucre.

El coneixement sobre l’entorn comunitari ajuda en la presa de decisions i permet crear estratègies de fidelització vinculades a les possibles sinergies entre els moviments socials presents al barri i el comerç de proximitat. A partir de les dades del Registre d’entitats de la Generalitat Catalunya, les dades aportades per les associacions de comerciants i les dades del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona, s’obté la comparativa entre els tipus d’entitats presents al barri, la relació entre densitat comercial i associativa, així com la relació entre associacionisme comercial i densitat comercial.

La comparació entre el nombre i tipus d’entitats del barri i de la ciutat permet definir el perfil comunitari del barri i tenir una primera impressió sobre el teixit associatiu present.

Relació entre densitat comercial i densitat associativa

Densitat associativa: Nombre d’entitats jurídiques al barri, per cada 1000 habitants

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Entitats jurídiques.

El nivell d’associacionisme del barri es detalla quantificant les entitats jurídiques i mostrant-ne el nombre de la secció per cada 1000 habitants.
Es segueix la mateixa mesura comparativa -1000 hab.-, que la utilitzada en el càlcul de la densitat comercial.
El text mostra el valor de la densitat d’entitats, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les que tenen una densitat major. Les dades apareixen a sobre de la representació de la densitat comercial, destacada amb colors al mapa, per contrastar fàcilment ambdues variables.
Clicant a cada secció apareixen les xifres en detall del nombre d’entitats, la densitat comercial i la població.

Relació entre associacionisme comercial i densitat comercial

Percentage d’associats: Percentatge dels comerços associats.

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Comerços Associats

El nivell d’associacionisme del barri es contrasta amb les activitats econòmiques, junt amb el nombre d’aquestes activitats que formen part de l’associació de comerciants, així com el percentatge d’associats.

El text mostra el percentatge d’activitats associades, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les de major percentatge. Les dades apareixen sobre la densitat comercial, destacada amb el color, per contrastar fàcilment ambdues variables.

Clicant a cada secció es mostren en detall el nombre d’activitats associades, les dades de densitat comercial i de població.

Les dades sobre hàbits de consum informen sobre les formes més usuals de compra entre la població del barri lligades a cada tipus de consum.

Preferències de compra agrupades en “compra en línia”, “compra al barri” i “altres” (habits centres comercials, hipermercats…), de cada perfil de la llar al barri segons l’«Enquesta d’hàbits de consum i compra» realitzada per la diputació de Barcelona (any 2016 i 2019).
Els perfils de la llar davant la pregunta «on compra habitualment alimentació fresca», «la resta d’alimentació», «equipament de la persona» i «altres productes quotidians no alimentaris» predomina la “compra en línia”, són:

• 1. Monoparental amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 22% d’aquest perfil, segons el producte)
• 2. Parella amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 26%)
• 3. Monoparental amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 8 i un 12%)
• 4. Parella amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 2 i un 21,5%)

En el cas de la “compra al barri”, els perfils i percentatges, pels mateixos productes, són:

• 1. Llar unipersonal de 65 anys o més (entre un 40,6 i un 80,6% compra al barri)
• 2. Llar unipersonal menor de 65 anys (entre un 30 i un 87 %)
• 3. Llar monoparental amb fills de 18 anys o més (entre un 26 i un 74 %)

S’han establert les relacions entre els tipus de compra analitzats a l’enquesta i l’estructura de la llar obtinguda de les dades de l’ajuntament, permetent així representar i quantificar aquests perfils.

Població

Les dades demogràfiques i socioeconòmiques mostren l’estructura i l’evolució de la població, així com les dades referides a la situació econòmica i social del barri.

Conèixer l’evolució d’aquestes dades aporta informació sobre els canvis en la població (l’envelliment, els grups d’edat presents al barri, la mida de les famílies, el nivell educatiu o la densitat de població) i la seva economia (l’atur i el preu del lloguer mitjà) a l’entorn més immediat. Aquestes dades han estat obtingudes del portal de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona i en els casos possibles s’han filtrat els resultats per sexes.

Diferència entre el nombre de persones que resideixen actualment al barri i les xifres de fa 5 anys per edat i sexe. Així s’obté informació sobre l’evolució de la població per poder detectar canvis entre els diferents grups d’edats. La visualització permet seleccionar un rang d’edat concret per veure’n les dades en detall.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cada nivell d’estudis dona informació sobre els perfils educatius presents, les seves possibles demandes i la seva situació socioeconòmica.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cadascuna de les estructures de la llar també aprofundeix en els perfils socials presents, que poden ser útils a l’hora d’adreçar una campanya de comunicació o de màrqueting al barri.

Situació econòmica i de població del barri

L’evolució d’aquests 3 paràmetres reflecteix i permet comparar de manera continuada la situació econòmica i demogràfica del barri:

• Atur (dades mensuals)
• Densitat de població (dades mensuals)
• Preu mitjà del lloguer de l’habitatge (dades trimestrals)

L’evolució de l’atur permet comparar mes a mes la situació d’homes i dones al barri i al conjunt de la ciutat.

Quan es disposi d’un històric de dades suficient, es mostrarà l’evolució de la densitat de població per sexes, al barri i al conjunt de la ciutat durant els últims 24 mesos com en els altres dos paràmetres.
Actualment es disposa de dades des de l’octubre del 2020, quan es comencen a publicar dades de forma mensual, i per secció censal.

Aquesta darrera dada acaba de completar la sèrie de paràmetres que contribueixen a valorar la situació econòmica i capacitat adquisitiva a l’entorn més proper.

Dinamisme social i associatiu

Les dades sobre associacionisme o dinamisme social del barri aporten informació per ajudar a enfortir el paper de les associacions de comerç i del teixit comercial del barri. S’han recopilat dades sobre l’activitat comunitària del barri, com és el cas de la presència d’associacions i entitats sense ànim de lucre.

El coneixement sobre l’entorn comunitari ajuda en la presa de decisions i permet crear estratègies de fidelització vinculades a les possibles sinergies entre els moviments socials presents al barri i el comerç de proximitat. A partir de les dades del Registre d’entitats de la Generalitat Catalunya, les dades aportades per les associacions de comerciants i les dades del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona, s’obté la comparativa entre els tipus d’entitats presents al barri, la relació entre densitat comercial i associativa, així com la relació entre associacionisme comercial i densitat comercial.

La comparació entre el nombre i tipus d’entitats del barri i de la ciutat permet definir el perfil comunitari del barri i tenir una primera impressió sobre el teixit associatiu present.

Relació entre densitat comercial i densitat associativa

Densitat associativa: Nombre d’entitats jurídiques al barri, per cada 1000 habitants

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Entitats jurídiques.

El nivell d’associacionisme del barri es detalla quantificant les entitats jurídiques i mostrant-ne el nombre de la secció per cada 1000 habitants.
Es segueix la mateixa mesura comparativa -1000 hab.-, que la utilitzada en el càlcul de la densitat comercial.
El text mostra el valor de la densitat d’entitats, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les que tenen una densitat major. Les dades apareixen a sobre de la representació de la densitat comercial, destacada amb colors al mapa, per contrastar fàcilment ambdues variables.
Clicant a cada secció apareixen les xifres en detall del nombre d’entitats, la densitat comercial i la població.

Relació entre associacionisme comercial i densitat comercial

Percentage d’associats: Percentatge dels comerços associats.

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Comerços Associats

El nivell d’associacionisme del barri es contrasta amb les activitats econòmiques, junt amb el nombre d’aquestes activitats que formen part de l’associació de comerciants, així com el percentatge d’associats.

El text mostra el percentatge d’activitats associades, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les de major percentatge. Les dades apareixen sobre la densitat comercial, destacada amb el color, per contrastar fàcilment ambdues variables.

Clicant a cada secció es mostren en detall el nombre d’activitats associades, les dades de densitat comercial i de població.

L’estructura econòmica del barri i l’evolució de la situació econòmica aporten el context econòmic que viu el comerç, tant a l’entorn més immediat en un pla global.
Les dades sobre densitat comercial i les tipologies de comerç presents al barri, junt amb la seva comparació amb el conjunt de la ciutat, mostren diferències entre elles, i ajuden a valorar possibles canvis, a promoure noves iniciatives i a aprofitar oportunitats.
Les dades de l’evolució econòmica general, tant del conjunt de negocis com del comerç minorista, a l’àmbit de Catalunya i Espanya, aporten el context econòmic global, l, el que permet analitzar i entendre els canvis en les dades pròpies com a comerç individual, o bé, els canvis en el conjunt de comerços de la zona.

Densitat comercial

 

La taula conté les dades de densitats per habitants i superfície al barri i al conjunt de Barcelona, posteriorment es podran comparar amb les dades per secció censal del barri.

 

	Densitat comercial per 1000 habitants	Densitat comercial per superfície (Ha)
Barcelona	36,7	6,05
Pedralbes	21,36	0,97

 

 

Densitat comercial per habitants.

Densitat comercial per 1000 habitants: Nombre de locals actius per cada 1000 habitants, per secció censal.

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Dades de població del 2020.

Nombre de locals actius per cada 1.000 habitants a cada secció censal del barri, que està acolorida segons el nivell de densitat comercial per habitant.
Podeu obtenir-ne totes les dades fent clic sobre cada secció.

Densitat comercial per superfície.

Densitat comercial per Ha: Nombre de locals actius per cada hectàrea (Ha), per secció censal.

 Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Dades de seccions censals.

Nombre de locals actius per superfície per secció censal. Aquesta està acolorida segons el nombre de comerços per hectàrea dins de cada secció. Podeu obtenir-ne totes les dades fent clic sobre cada secció.

El desplegable permet seleccionar cada activitat per veure les dades de densitat comercial en detall situant el cursor a sobre. També es pot seleccionar l’àmbit (barri o ciutat) clicant a la llegenda.

Les xifres de percentatge de cada activitat respecte el conjunt d’activitats comercials al barri i a la ciutat permeten valorar el seu dins cada entorn.

Usos del sòl a la ciutat

Les xifres d’ús del sòl al barri permeten comparar el pes i la presència del comerç minorista vers les altres activitats que influeixen en l’estructura econòmica de l’entorn.

El sòl es quantifica a través de la superfície ocupada en hectàrees (Ha) destinada a cada ús del sòl al barri, segons les dades del cadastre municipal. Comparació del pes del comerç minorista vers les altres activitats que influeixen en l’estructura econòmica de l’entorn.

Context econòmic

Els índexs de volum de negoci del comerç i del conjunt del sector serveis a Catalunya i a Espanya son dos indicadors clau per tenir una perspectiva clara sobre la situació econòmica general que atén al comerç de proximitat.

L’Idescat obté les dades de l’INE i elabora els Indicadors d’activitat del sector serveis – Índex de volum de negoci (IASSVN).
Aquests indicadors representen la quantitat de beneficis que obté cada sector derivat de la seva activitat econòmica. El volum de negoci del registre anterior (2015 en aquest cas) pren el valor 100 i serveix de referència per observar si les xifres mensuals obtingudes presenten un creixement (qualsevol xifra major a 100) o decreixement (qualsevol xifra menor a 100) respecte del volum de 2015.

Hàbits de consum

Les dades sobre hàbits de consum informen sobre les formes més usuals de compra entre la població del barri lligades a cada tipus de consum.

Preferències de compra agrupades en “compra en línia”, “compra al barri” i “altres” (habits centres comercials, hipermercats…), de cada perfil de la llar al barri segons l’«Enquesta d’hàbits de consum i compra» realitzada per la diputació de Barcelona (any 2016 i 2019).
Els perfils de la llar davant la pregunta «on compra habitualment alimentació fresca», «la resta d’alimentació», «equipament de la persona» i «altres productes quotidians no alimentaris» predomina la “compra en línia”, són:

• 1. Monoparental amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 22% d’aquest perfil, segons el producte)
• 2. Parella amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 26%)
• 3. Monoparental amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 8 i un 12%)
• 4. Parella amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 2 i un 21,5%)

En el cas de la “compra al barri”, els perfils i percentatges, pels mateixos productes, són:

• 1. Llar unipersonal de 65 anys o més (entre un 40,6 i un 80,6% compra al barri)
• 2. Llar unipersonal menor de 65 anys (entre un 30 i un 87 %)
• 3. Llar monoparental amb fills de 18 anys o més (entre un 26 i un 74 %)

S’han establert les relacions entre els tipus de compra analitzats a l’enquesta i l’estructura de la llar obtinguda de les dades de l’ajuntament, permetent així representar i quantificar aquests perfils.

Població

Les dades demogràfiques i socioeconòmiques mostren l’estructura i l’evolució de la població, així com les dades referides a la situació econòmica i social del barri.

Conèixer l’evolució d’aquestes dades aporta informació sobre els canvis en la població (l’envelliment, els grups d’edat presents al barri, la mida de les famílies, el nivell educatiu o la densitat de població) i la seva economia (l’atur i el preu del lloguer mitjà) a l’entorn més immediat. Aquestes dades han estat obtingudes del portal de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona i en els casos possibles s’han filtrat els resultats per sexes.

Diferència entre el nombre de persones que resideixen actualment al barri i les xifres de fa 5 anys per edat i sexe. Així s’obté informació sobre l’evolució de la població per poder detectar canvis entre els diferents grups d’edats. La visualització permet seleccionar un rang d’edat concret per veure’n les dades en detall.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cada nivell d’estudis dona informació sobre els perfils educatius presents, les seves possibles demandes i la seva situació socioeconòmica.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cadascuna de les estructures de la llar també aprofundeix en els perfils socials presents, que poden ser útils a l’hora d’adreçar una campanya de comunicació o de màrqueting al barri.

Situació econòmica i de població del barri

L’evolució d’aquests 3 paràmetres reflecteix i permet comparar de manera continuada la situació econòmica i demogràfica del barri:

• Atur (dades mensuals)
• Densitat de població (dades mensuals)
• Preu mitjà del lloguer de l’habitatge (dades trimestrals)

L’evolució de l’atur permet comparar mes a mes la situació d’homes i dones al barri i al conjunt de la ciutat.

Quan es disposi d’un històric de dades suficient, es mostrarà l’evolució de la densitat de població per sexes, al barri i al conjunt de la ciutat durant els últims 24 mesos com en els altres dos paràmetres.
Actualment es disposa de dades des de l’octubre del 2020, quan es comencen a publicar dades de forma mensual, i per secció censal.

Aquesta darrera dada acaba de completar la sèrie de paràmetres que contribueixen a valorar la situació econòmica i capacitat adquisitiva a l’entorn més proper.

Dinamisme social i associatiu

Les dades sobre associacionisme o dinamisme social del barri aporten informació per ajudar a enfortir el paper de les associacions de comerç i del teixit comercial del barri. S’han recopilat dades sobre l’activitat comunitària del barri, com és el cas de la presència d’associacions i entitats sense ànim de lucre.

El coneixement sobre l’entorn comunitari ajuda en la presa de decisions i permet crear estratègies de fidelització vinculades a les possibles sinergies entre els moviments socials presents al barri i el comerç de proximitat. A partir de les dades del Registre d’entitats de la Generalitat Catalunya, les dades aportades per les associacions de comerciants i les dades del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona, s’obté la comparativa entre els tipus d’entitats presents al barri, la relació entre densitat comercial i associativa, així com la relació entre associacionisme comercial i densitat comercial.

La comparació entre el nombre i tipus d’entitats del barri i de la ciutat permet definir el perfil comunitari del barri i tenir una primera impressió sobre el teixit associatiu present.

Relació entre densitat comercial i densitat associativa

Densitat associativa: Nombre d’entitats jurídiques al barri, per cada 1000 habitants

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Entitats jurídiques.

El nivell d’associacionisme del barri es detalla quantificant les entitats jurídiques i mostrant-ne el nombre de la secció per cada 1000 habitants.
Es segueix la mateixa mesura comparativa -1000 hab.-, que la utilitzada en el càlcul de la densitat comercial.
El text mostra el valor de la densitat d’entitats, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les que tenen una densitat major. Les dades apareixen a sobre de la representació de la densitat comercial, destacada amb colors al mapa, per contrastar fàcilment ambdues variables.
Clicant a cada secció apareixen les xifres en detall del nombre d’entitats, la densitat comercial i la població.

Relació entre associacionisme comercial i densitat comercial

Percentage d’associats: Percentatge dels comerços associats.

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Comerços Associats

El nivell d’associacionisme del barri es contrasta amb les activitats econòmiques, junt amb el nombre d’aquestes activitats que formen part de l’associació de comerciants, així com el percentatge d’associats.

El text mostra el percentatge d’activitats associades, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les de major percentatge. Les dades apareixen sobre la densitat comercial, destacada amb el color, per contrastar fàcilment ambdues variables.

Clicant a cada secció es mostren en detall el nombre d’activitats associades, les dades de densitat comercial i de població.

Economia Hàbits de consum Població Associacionisme

Estructura Econòmica

L’estructura econòmica del barri i l’evolució de la situació econòmica aporten el context econòmic que viu el comerç, tant a l’entorn més immediat en un pla global.
Les dades sobre densitat comercial i les tipologies de comerç presents al barri, junt amb la seva comparació amb el conjunt de la ciutat, mostren diferències entre elles, i ajuden a valorar possibles canvis, a promoure noves iniciatives i a aprofitar oportunitats.
Les dades de l’evolució econòmica general, tant del conjunt de negocis com del comerç minorista, a l’àmbit de Catalunya i Espanya, aporten el context econòmic global, l, el que permet analitzar i entendre els canvis en les dades pròpies com a comerç individual, o bé, els canvis en el conjunt de comerços de la zona.

Densitat comercial

 

La taula conté les dades de densitats per habitants i superfície al barri i al conjunt de Barcelona, posteriorment es podran comparar amb les dades per secció censal del barri.

 

	Densitat comercial per 1000 habitants	Densitat comercial per superfície (Ha)
Barcelona	36,7	6,05
Pedralbes	21,36	0,97

 

 

Densitat comercial per habitants.

Densitat comercial per 1000 habitants: Nombre de locals actius per cada 1000 habitants, per secció censal.

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Dades de població del 2020.

Nombre de locals actius per cada 1.000 habitants a cada secció censal del barri, que està acolorida segons el nivell de densitat comercial per habitant.
Podeu obtenir-ne totes les dades fent clic sobre cada secció.

Densitat comercial per superfície.

Densitat comercial per Ha: Nombre de locals actius per cada hectàrea (Ha), per secció censal.

 Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Dades de seccions censals.

Nombre de locals actius per superfície per secció censal. Aquesta està acolorida segons el nombre de comerços per hectàrea dins de cada secció. Podeu obtenir-ne totes les dades fent clic sobre cada secció.

El desplegable permet seleccionar cada activitat per veure les dades de densitat comercial en detall situant el cursor a sobre. També es pot seleccionar l’àmbit (barri o ciutat) clicant a la llegenda.

Les xifres de percentatge de cada activitat respecte el conjunt d’activitats comercials al barri i a la ciutat permeten valorar el seu dins cada entorn.

Usos del sòl a la ciutat

Les xifres d’ús del sòl al barri permeten comparar el pes i la presència del comerç minorista vers les altres activitats que influeixen en l’estructura econòmica de l’entorn.

El sòl es quantifica a través de la superfície ocupada en hectàrees (Ha) destinada a cada ús del sòl al barri, segons les dades del cadastre municipal. Comparació del pes del comerç minorista vers les altres activitats que influeixen en l’estructura econòmica de l’entorn.

Context econòmic

Els índexs de volum de negoci del comerç i del conjunt del sector serveis a Catalunya i a Espanya son dos indicadors clau per tenir una perspectiva clara sobre la situació econòmica general que atén al comerç de proximitat.

L’Idescat obté les dades de l’INE i elabora els Indicadors d’activitat del sector serveis – Índex de volum de negoci (IASSVN).
Aquests indicadors representen la quantitat de beneficis que obté cada sector derivat de la seva activitat econòmica. El volum de negoci del registre anterior (2015 en aquest cas) pren el valor 100 i serveix de referència per observar si les xifres mensuals obtingudes presenten un creixement (qualsevol xifra major a 100) o decreixement (qualsevol xifra menor a 100) respecte del volum de 2015.

Hàbits de consum

Les dades sobre hàbits de consum informen sobre les formes més usuals de compra entre la població del barri lligades a cada tipus de consum.

Preferències de compra agrupades en “compra en línia”, “compra al barri” i “altres” (habits centres comercials, hipermercats…), de cada perfil de la llar al barri segons l’«Enquesta d’hàbits de consum i compra» realitzada per la diputació de Barcelona (any 2016 i 2019).
Els perfils de la llar davant la pregunta «on compra habitualment alimentació fresca», «la resta d’alimentació», «equipament de la persona» i «altres productes quotidians no alimentaris» predomina la “compra en línia”, són:

• 1. Monoparental amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 22% d’aquest perfil, segons el producte)
• 2. Parella amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 26%)
• 3. Monoparental amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 8 i un 12%)
• 4. Parella amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 2 i un 21,5%)

En el cas de la “compra al barri”, els perfils i percentatges, pels mateixos productes, són:

• 1. Llar unipersonal de 65 anys o més (entre un 40,6 i un 80,6% compra al barri)
• 2. Llar unipersonal menor de 65 anys (entre un 30 i un 87 %)
• 3. Llar monoparental amb fills de 18 anys o més (entre un 26 i un 74 %)

S’han establert les relacions entre els tipus de compra analitzats a l’enquesta i l’estructura de la llar obtinguda de les dades de l’ajuntament, permetent així representar i quantificar aquests perfils.

Població

Les dades demogràfiques i socioeconòmiques mostren l’estructura i l’evolució de la població, així com les dades referides a la situació econòmica i social del barri.

Conèixer l’evolució d’aquestes dades aporta informació sobre els canvis en la població (l’envelliment, els grups d’edat presents al barri, la mida de les famílies, el nivell educatiu o la densitat de població) i la seva economia (l’atur i el preu del lloguer mitjà) a l’entorn més immediat. Aquestes dades han estat obtingudes del portal de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona i en els casos possibles s’han filtrat els resultats per sexes.

Diferència entre el nombre de persones que resideixen actualment al barri i les xifres de fa 5 anys per edat i sexe. Així s’obté informació sobre l’evolució de la població per poder detectar canvis entre els diferents grups d’edats. La visualització permet seleccionar un rang d’edat concret per veure’n les dades en detall.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cada nivell d’estudis dona informació sobre els perfils educatius presents, les seves possibles demandes i la seva situació socioeconòmica.

L’evolució del nombre de persones que viuen al barri per cadascuna de les estructures de la llar també aprofundeix en els perfils socials presents, que poden ser útils a l’hora d’adreçar una campanya de comunicació o de màrqueting al barri.

Situació econòmica i de població del barri

L’evolució d’aquests 3 paràmetres reflecteix i permet comparar de manera continuada la situació econòmica i demogràfica del barri:

• Atur (dades mensuals)
• Densitat de població (dades mensuals)
• Preu mitjà del lloguer de l’habitatge (dades trimestrals)

L’evolució de l’atur permet comparar mes a mes la situació d’homes i dones al barri i al conjunt de la ciutat.

Quan es disposi d’un històric de dades suficient, es mostrarà l’evolució de la densitat de població per sexes, al barri i al conjunt de la ciutat durant els últims 24 mesos com en els altres dos paràmetres.
Actualment es disposa de dades des de l’octubre del 2020, quan es comencen a publicar dades de forma mensual, i per secció censal.

Aquesta darrera dada acaba de completar la sèrie de paràmetres que contribueixen a valorar la situació econòmica i capacitat adquisitiva a l’entorn més proper.

Dinamisme social i associatiu

Les dades sobre associacionisme o dinamisme social del barri aporten informació per ajudar a enfortir el paper de les associacions de comerç i del teixit comercial del barri. S’han recopilat dades sobre l’activitat comunitària del barri, com és el cas de la presència d’associacions i entitats sense ànim de lucre.

El coneixement sobre l’entorn comunitari ajuda en la presa de decisions i permet crear estratègies de fidelització vinculades a les possibles sinergies entre els moviments socials presents al barri i el comerç de proximitat. A partir de les dades del Registre d’entitats de la Generalitat Catalunya, les dades aportades per les associacions de comerciants i les dades del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona, s’obté la comparativa entre els tipus d’entitats presents al barri, la relació entre densitat comercial i associativa, així com la relació entre associacionisme comercial i densitat comercial.

La comparació entre el nombre i tipus d’entitats del barri i de la ciutat permet definir el perfil comunitari del barri i tenir una primera impressió sobre el teixit associatiu present.

Relació entre densitat comercial i densitat associativa

Densitat associativa: Nombre d’entitats jurídiques al barri, per cada 1000 habitants

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Entitats jurídiques.

El nivell d’associacionisme del barri es detalla quantificant les entitats jurídiques i mostrant-ne el nombre de la secció per cada 1000 habitants.
Es segueix la mateixa mesura comparativa -1000 hab.-, que la utilitzada en el càlcul de la densitat comercial.
El text mostra el valor de la densitat d’entitats, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les que tenen una densitat major. Les dades apareixen a sobre de la representació de la densitat comercial, destacada amb colors al mapa, per contrastar fàcilment ambdues variables.
Clicant a cada secció apareixen les xifres en detall del nombre d’entitats, la densitat comercial i la població.

Relació entre associacionisme comercial i densitat comercial

Percentage d’associats: Percentatge dels comerços associats.

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Comerços Associats

El nivell d’associacionisme del barri es contrasta amb les activitats econòmiques, junt amb el nombre d’aquestes activitats que formen part de l’associació de comerciants, així com el percentatge d’associats.

El text mostra el percentatge d’activitats associades, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les de major percentatge. Les dades apareixen sobre la densitat comercial, destacada amb el color, per contrastar fàcilment ambdues variables.

Clicant a cada secció es mostren en detall el nombre d’activitats associades, les dades de densitat comercial i de població.