Estructura Econòmica
L’estructura econòmica del barri i l’evolució de la situació econòmica ajuden a entendre el context econòmic que viu el comerç, tant a l’entorn més immediat com en un pla més global.
Les dades sobre densitat comercial i les tipologies de comerç presents al barri, junt amb la seva comparació amb el conjunt de la ciutat, mostren diferències entre elles, i ajuden a valorar possibles canvis, a promoure noves iniciatives i a aprofitar oportunitats.
Les dades de l’evolució econòmica general, tant del conjunt de negocis com del comerç minorista, a l’àmbit de Catalunya i Espanya, aporten el context econòmic global, el que permet analitzar i entendre els canvis en les dades pròpies com a comerç individual, o bé, els canvis en el conjunt de comerços de la zona.
Densitat Comercial
| Densitat comercial per 1000 habitants | Densitat comercial per superfície (Ha) | |
| Barcelona | 36,7 | 6,05 |
| La Marina del Port | 16,59 | 4,15 |
Densitat comercial per habitants
Densitat comercial per 1000 habitants: Nombre de locals actius per cada 1000 habitants, per secció censal.
Font: Ajuntament de Barcelona. Cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Dades de població del 2020.
Podeu obtenir totes les dades fent clic sobre cada secció.
Densitat comercial per superfície
Densitat comercial per Ha: Nombre de locals actius per cada hectàrea (Ha), per secció censal.
Font: Ajuntament de Barcelona. Últim cens d’activitat econòmica en planta baixa de la ciutat de Barcelona 2019. Dades de seccions censals.
Podeu obtenir totes les dades fent clic sobre cada secció.
Densitat de cada tipus d’activitat comercial per territori
Pes de cada activitat al barri i a la ciutat
Font: dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona • Cens de locals a planta baixa 2019 i padró d’habitants 2020. Actualització periòdica en funció del cens municipal
Usos del sòl
El pes del comerç minorista vers les altres activitats que influeixen en l’estructura econòmica i social de l’entorn.
El sòl es quantifica a través de la superfície ocupada en hectàrees (Ha) destinada a cada ús del sòl al barri, segons les dades del cadastre municipal.
Context econòmic
Compara el volum de negoci del comerç i del conjunt del sector serveis a Catalunya i Espanya, doncs són dos indicadors clau per tenir una perspectiva sobre la situació econòmica general que atén al comerç de proximitat.
L’Idescat obté les dades de l’INE i elabora els Índex de volum de negoci (IASSVN) del sector serveis i del comerç.
Aquests indicadors representen la quantitat de beneficis que obté cada sector derivat de la seva activitat econòmica. El càlcul de l’índex de volum de negoci s’inicia al 2015, i el volum d’activitat d’aquest any pren el valor 100 i serveix de referència per observar si les xifres mensuals obtingudes en els anys posteriors (2016 en endavant). Representa un creixement (qualsevol xifra major a 100) o decreixement (qualsevol xifra menor a 100) respecte del volum d’aquell any.
Hàbits de consum
Les dades sobre hàbits de consum informen sobre les formes més usuals de compra entre la població. Es mostra una aproximació del nombre de llars (unitats familiars) en la zona segons els diferents patrons de compra que segueixen, el que permet conèixer el perfil de potencials clients i les seves preferències a l’hora de comprar.
Es mostren les preferències de compra agrupades en “compra en línia”, o “compra al barri”, de cada perfil de la llar al barri segons l’«Enquesta d’hàbits de consum i compra» realitzada per la diputació de Barcelona (any 2016 i 2019). Les dades representades s’han creat amb una extrapolació del número de llars del barri.
En general, per a la compra d’alimentació fresca, alimentació en general, equipament de la persona i altres productes quotidians no alimentaris, les llars que més preferències mostren per la compra en línia són:
- 1. Monoparental amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 22% d’aquest perfil, segons el producte)
- 2. Parella amb fills menors de 18 anys (entre un 5 i un 26%)
- 3. Monoparental amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 8 i un 12%)
- 4. Parella amb fills menors i majors de 18 anys (entre un 2 i un 21,5%)
En el cas dels que prefereixen la compra al barri, els perfils i percentatges són:
- 1. Llar unipersonal de 65 anys o més (entre un 40,6 i un 80,6% compra al barri)
- 2. Llar unipersonal menor de 65 anys (entre un 30 i un 87 %)
- 3. Llar monoparental amb fills de 18 anys o més (entre un 26 i un 74 %)
Població
Les dades demogràfiques i socioeconòmiques aporten informació sobre la població de l’entorn de la nostra zona comercial i les seves condicions de vida econòmiques i socials.
Conèixer l’evolució d’aquestes dades ens aporta informació sobre les tendències: quins canvis es produeixen en la població de la nostra zona? (l’envelliment, els grups d’edat presents al barri, la mida de les famílies, el nivell educatiu o la densitat de població). Les dades socioeconòmiques -com l’atur i el preu del lloguer mitjà- ens informen sobre la seva situació económica i per tant las seva capacitat de despesa.
Tendències en l’edat, nivell d’estudis i composició de les llars
Font: Ajuntament de Barcelona. Padró d’habitants. Població de la ciutat de Barcelona segons sexe i edat any a any
El resultat s’obté de la diferència entre el nombre de persones que resideixen actualment al barri i les xifres de fa 5 anys, segregades per edat i sexe. Això permet conèixer la tendència sobre l’evolució, per grups o franges d’edat, de la població que arriba o marxa del barri, i de com la que es queda, envelleix o no.
Pots seleccionar un rang d’edat concret per veure les dades en detall. Conèixer la tendència evolutiva per franges d’edat permet visualitzar potencials clients en l’entorn més proper en funció de l’edat.
Font: Ajuntament de Barcelona. Població de la ciutat de Barcelona segons sexe i nivell acadèmic
L’evolució del nombre de persones que viuen al barri en funció del seu nivell d’estudis dona informació sobre els perfils educatius presents, les seves possibles demandes i la seva situació socioeconòmica.
Font: Ajuntament de Barcelona. Estructura de la Llar
L’evolució del nombre de llars, segons la seva composició, també aprofundeix en els perfils socials presents, que poden ser útils a l’hora d’adreçar una campanya de comunicació o de màrqueting al barri.
Situació econòmica de la població pròxima a l’eix comercial
L’evolució d’aquests 3 paràmetres reflecteix i permet comparar de manera continuada la situació econòmica i demogràfica del barri:
- Atur (dades mensuals)
- Densitat de població (dades mensuals)
- Preu mitjà del lloguer de l’habitatge (dades trimestrals)
L’evolució del nombre de persones que viuen al barri en funció del seu nivell d’estudis dona informació sobre els perfils educatius presents, les seves possibles demandes i la seva situació socioeconòmica.
L’evolució de l’atur permet comparar mes a mes l’atur entre els homes i les dones a l’eix comercial i al conjunt de la ciutat.
Quan disposem d’un històric de dades suficient, es mostrarà l’evolució de la densitat de població per sexes, al barri o barris (mitjana) de l’eix comercial i al conjunt de la ciutat, durant els darrers 24 mesos. Actualment, només disposem de dades des de l’octubre del 2020.
Dinamisme social i associatiu
Les dades sobre associacionisme o dinamisme social del barri aporten informació per ajudar a enfortir el paper de les associacions de comerç i del teixit comercial del barri. S’han recopilat dades sobre l’activitat comunitària del barri, com és el cas de la presència d’associacions i entitats sense ànim de lucre.
El coneixement sobre l’entorn comunitari ajuda en la presa de decisions i permet crear estratègies de fidelització vinculades a les possibles sinergies entre els moviments socials presents al barri i el comerç de proximitat. A partir de les dades del Registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya, les dades aportades per les associacions de comerciants i les dades del Cens d’activitats econòmiques en planta baixa de la ciutat de Barcelona, s’obté la comparativa entre els tipus d’entitats presents al barri, la relació entre densitat comercial i associativa, així com la relació entre associacionisme comercial i densitat comercial.
Font: dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona • Cens de locals a planta baixa 2019 i padró d’habitants 2020 i Entitats jurídiques del Registre d’entitats de Catalunya . Actualització periòdica en funció del cens municipal
La comparació entre el nombre i tipus d’entitats del barri i de la ciutat permet definir el perfil comunitari del territori on esta situat l’eix comercial i tenir una primera impressió sobre el teixit associatiu present.
Relació entre densitat comercial i densitat associativa
Font: dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona • Cens de locals a planta baixa 2019, padró d’habitants 2020 i Entitats jurídiques del Registre d’entitats de Catalunya . Actualització periòdica en funció del cens municipal
Font: dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona • Cens de locals a planta baixa 2019, padró d’habitants 2020 i Entitats jurídiques del Registre d’entitats de Catalunya . Actualització periòdica en funció del cens municipal
El nivell d’associacionisme del barri es detalla quantificant les entitats jurídiques i mostrant-ne la quantitat que hi ha per secció per cada 1000 habitants. Es segueix la mateixa mesura comparativa -1000 habitants-, que utilizem en el càlcul de la densitat comercial.
El text mostra el valor de la densitat d’entitats, i la mida del cercle permet comparar visualment totes les seccions, destacant-ne les que tenen una densitat major. Les dades apareixen a sobre de la representació de la densitat comercial, destacada amb colors al mapa, per contrastar fàcilment ambdues variables. Clicant a cada secció, apareixen les xifres en detall del nombre d’entitats, la densitat comercial i la població.
Relació entre associacionisme comercial i densitat comercial
Font: dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona • Cens de locals a planta baixa 2019, padró d’habitants 2020 i Entitats jurídiques del Registre d’entitats de Catalunya . Actualització periòdica en funció del cens municipal
Font: dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona • Cens de locals a planta baixa 2019, padró d’habitants 2020 i Entitats jurídiques del Registre d’entitats de Catalunya . Actualització periòdica en funció del cens municipal
El nivell d’associacionisme del barri es contrasta amb les activitats econòmiques que formen part de l’associació de comerciants, així com el percentatge d’associats.
A cada sección del mapa, podem observar a sobre d’ell el percentatge d’activitats comercials associades i el pes de l’associacionisme ( ho mostren els cercles ). Clicant a cada secció es mostren en detall el nombre d’activitats associades, les dades de densitat comercial i de població.